Cinquena xerrada del projecte de geografia


Els alumnes de tercer d’ESO del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat de Canals, des del Departament d’Humanitats i més concretament l’àrea de Geografia estem treballant un projecte el lema del qual és

Volem canviar el món!

Com? des de l’educació – sensibilització – acció.

El temari l’hem dividit en blocs. I cada bloc temàtic a banda del treball fet en classe deu possibilitar una o dues xerrades per part de persones enteses o protagonistes en la matèria. En el primer “La democràcia espanyola. Les institucions polítiques” vam contar amb la presència d’En Ricardo Cardona Mollá, alcalde de Canals, i de Na Mónica Montell Tormo, regidora de l’ajuntament de Canals per la coalició Compromís (Bloc).

El segon “El medi ambient. Sostenibilitat” el va iniciar Na Clara Chorques Sanz,  llicenciada en Ciències ambientals i màster en Tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori, i el va concloure En Jorge Arándiga López, membre fundador de l’associació mediambiental El Brot de Canals.

El tercer “Les migracions. La immigració a Espanya” el va encetar el passat dimecres 17 d’abril En John Kennedy, un senyor anglès que ha triat Canals per a viure la seua jubilació.

La globalització i la desigualtat han intensificat els moviments migratoris. Des de ja fa anys Espanya que no devem oblidar ha sigut sempre un país emigrador, s’ha convertit en un país d’acollida d’immigrants. Ens arriben dos tipus d’immigrants clarament diferenciats en tot, en ells mateix, qui són, a què vénen i com s’acoblen i són rebuts. Uns decideixen deixar sa casa i els seus per millorar les seues condicions de vida (procedeixen sobretot d’Iberoamèrica, nord d’Àfrica i Europa central i oriental), i altres, originaris sobretot de països desenvolupats del nord d’Europa, ho fan per jubilar-se i s’instal·len majoritàriament al nostre arc mediterrani. Doncs bé el que està més clar que l’aigua és que si ja són ben distints en tots els aspectes, el nostre comportament davant d’ells generalment també. I eixe és un dels temes que amb el nostre projecte d’educació – sensibilització i acció de segur canvia. Tothom siguem iguals pel fet de ser persones, això també ho hem aprés estudiant la Declaració dels Drets Humans que inclou els principis bàsics en els quals se sustenten els drets de la llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminació i per tant són universals, inalienables i innegociables. I  tot ésser humà els ha de reclamar si no els té.

És per tant un assumpte molt actual i també recurrent  perquè les seues causes i conseqüències s’estudien en més d’un tema.

Teníem molta il·lusió en aquesta “roda de premsa” perquè malgrat dur el mateix esquema que les anteriors seria totalment diferent ja que només podríem parlar en anglès, tot, tot, tot, anava a ser en anglès i no devíem utilitzar ni el castellà ni el valencià. Podríem? entendríem? ens assabentaríem bé?  Era una incògnita que ens mantenia intrigats però com hem dit il·lusionats.

En la preparació prèvia i en el desenvolupament de la xerrada hem contat amb l’ajuda i participació de la nostra professora d’anglès N’Ana Martínez González a la qual li estem molt agraïts.

Vam decidir organitzar les preguntes en apartats en els quals s’inclogueren totes les qüestions tractades en classe i també aquelles que no per no estar en el temari deixen d’interessar-nos. Així les preguntes van girar al voltant d’aquestos apartats:

–       Per què?

–       Una vegada presa la decisió.

–       Ja viu ací.

–       Espanya i Canals.

–       Els tòpics.

–       Rebuda i acollida.

En John Kennedy fa onze anys que viu a Canals en un xalet dels afores. Ell i la seua dona van decidir viure la seua jubilació de manera diferent i com buscaven bon oratge i tranquil·litat van triar Espanya malgrat no conèixer absolutament res d’ací. Totes les gestions les van fer des del seu país a través d’agències immobiliàries i quan van veure la que ara és sa casa no ho van dubtar. Continuen vivint molt “a l’anglesa” perquè entre altres motius va reconèixer que no estan massa integrats en la nostra societat relacionant-se més amb altres anglesos encara que visquen en pobles del voltant. Ens va confessar que sols baixa una vegada a la setmana a comprar. Però tot i reconèixer aquest aspecte està encantat d’haver vingut i és feliç.

Tot el que ens deia ens resultava interessant i moltes vegades sorprenent; per exemple i per resumir:

–       Idioma:

  • Va ser i continua sent la màxima dificultat que troba a l’hora d’integrar-se. Esperava que tothom parlara anglès i per descomptat d’això res de res.
  • Admet que no sent l’interés que deuria per aprendre castellà i tampoc valencià, clar, perquè no té la motivació que suposa la necessitat. Com parlen la llengua més internacionalment utilitzada… on van són entesos!

–       La gent:

  • És encantadora. Sempre disposta a ajudar (és una cosa que continua sorprenent-lo).
  • Molt educada.
  • Comparant-nos amb els britànics som clarament guanyadors, no va dubtar a utilitzar per a ells qualificatius que no ens esperàvem, i els va retreure no tindre ganes de millorar i que cadascú vaja a la seua.

–       Acollida:

  • Sempre s’ha sentit molt ben acollit i rebut.
  • Admet que per desgràcia no es té la mateixa actitud amb altres tipus d’immigrants la qual cosa considera injusta perquè tots som iguals i deuen valorar-se aspectes com les ganes de treballar, els desitjos de millora de vida, el nivell cultural i acadèmic, la riquesa que aporta la diferència…; en fi que això de tant tens tant vals, no.

Abans de començar la nostra companya Elena Ferrero Vila li va explicar el projecte i li va agrair la seua col·laboració. I quan la nostra curiositat va quedar satisfeta i totes les preguntes plantejades contestades i a més en un ambient còmode, d’interés, amb molta atenció i una certa inquietud pel tema d’entendre’l i que ens entenguera, una altra companya Lucía Cardona Plaza amb l’ajuda d’un powerpoint li va explicar com i en què havia consistit el treball previ, i la nostra companya Paula García Martínez li va fer entrega en nom del Col·legi d’un obsequi reinterant-li les gràcies per vindre, per aclarir-nos dubtes, per escoltar-nos i per oferir-nos la seua visió, col·laboració i valuós temps.

Per finalitzar li vam preguntar si compartia el nostre lema, és a dir, si creia que nosaltres com a futur que som podrem canviar el món mitjançant l’educació – sensibilització – acció. I ens va contestar… “Yes, you can”.

John, saps on estem i que el Col·legi ara ja és ta casa. Gràcies per tot.

En John Kennedy ens ha encantat. Seguint els tòpics és el contrari del que s’espera d’un anglès, és simpàtic, xerrador, gesticula molt, obert, bromista… Ens ha fet sentir molt bé i còmodes malgrat l’ensurt que teníem al principi pel motiu de l’idioma. Ha intentat parlar clar i poc a poc i la veritat és que la majoria de nosaltres ho hem entès tot a la primera… o a la segona, val; però ho hem entès que semblava no tan fàcil.

Abans d’anar-se’n ens va repetir vàries vegades el plaer que havia sigut per a ell estar amb nosaltres, al col·legi, la bona impressió que li havíem causat i que havia quedat encantat de comprovar que gent jove estava interessada en escoltar gent tan major com ell.