Des dels Campanars 111



ÁNGELUS

V.- L’Àngel del Senyor anuncià a Maria   R.- I ella concebé per obra de l’Esperit Sant

V.- Sóc l’esclava del Senyor R.- Que es complesquen en mi les teues paraules

V.- El qui és la paraula es va fer home R.- I habità e ntre nosaltres

(Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén. )

V.- Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu. R.- Perquè siguem dignes de les promeses de Crist

INFONEU, SENYOR, LA VOSTRA GRÀCIA EN ELS NOSTRES CORS. I FEU QUE ELS QUI, PER L’ANUNCI DE L’ÀNGEL, HEM CONEGUT L’ENCARNACIÓ DE JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, SIGUEM CONDUÏTS, PER LA SEUA PASSIÓ I LA SEUA CREU, A LA GLÒRIA DE LA RESURRECCIÓ. PER CRIST, SENYOR NOSTRE.

SALM

 R/ Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Justs, aclameu el Senyor, fareu bé d’alabar-lo, hòmens rectes.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren,els qui esperen en l’amor que els té;

ell els allibera de la mort,i els retorna en temps de fam. R/

Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; aquesta és l’esperança que posem en vós. R/

Entrevista als Juniors del campament

Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 12, 32-48

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envellisquen, arreplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà, els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt tocarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetlant al moment de la seua arribada. Amb tota veritat vos dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetlant, ni que vinguera a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: Si el cap de casa haguera previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entraren a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.» Pere li preguntà: – «Senyor, aquesta parábola ¿la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: – «¿Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servici, perquè els done a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: vos assegure que li confiarà tots els seus béns. Però, si aquell servidor pensava: “El meu amo tarda a vindre”, i començava pegar als criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells als qui ha prestat més.»