Des dels Campanars 113



ÁNGELUS

V.- L’Àngel del Senyor anuncià a Maria   R.- I ella concebé per obra de l’Esperit Sant

V.- Sóc l’esclava del Senyor R.- Que es complesquen en mi les teues paraules

V.- El qui és la paraula es va fer home R.- I habità e ntre nosaltres

(Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén. )

V.- Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu. R.- Perquè siguem dignes de les promeses de Crist

INFONEU, SENYOR, LA VOSTRA GRÀCIA EN ELS NOSTRES CORS. I FEU QUE ELS QUI, PER L’ANUNCI DE L’ÀNGEL, HEM CONEGUT L’ENCARNACIÓ DE JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, SIGUEM CONDUÏTS, PER LA SEUA PASSIÓ I LA SEUA CREU, A LA GLÒRIA DE LA RESURRECCIÓ. PER CRIST, SENYOR NOSTRE.

SALM

R/ Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.

Alabeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions. R/

El seu amor per nosaltres és immens la fidelitat del Senyor durarà sempre. R/

 

1- De diferents llocs i per diversos camins, van arribar tres “caminants” al seu destí. Mentre estaven asseguts a l’ombra i assaborint l’aigua fresca, es van posar a parlar de l’ENTREGA.

2- Jo li he donat prous voltes a aquest tema. I quan parlem d’una ENTREGA em sembla que el primer plantejament que es deu fer és: “Des d’on ho faig?”. Des del cor, des de l’espera de la torna, des de la gratuïtat, des d’un plantejament d’inversió? De pensar que una volta ix de tu… ja no pots decidir què fer-hi i com fer-ho, obris una porta i… de fet, quina entrega o donació no és vàlida? Vinga d’on vinga?

L’entrega d’una mare a un fill, de dos enamorats, d’un voluntari, d’una filla a una mare, d’un desconegut a un altre,… L’entrega d’un servei, de fet, d’una vida en vocació de servei, d’aquell missioner o missionera que construeixen una no- va manera de viure en família i que finalment, resulta que el que s’ha reconstruït és el Regne i una família per a les dos parts.

L’entrega més senzilla: un somriure al matí, potser a qui tens proper, un gest de complicitat, una abraçada; el somriure al desconegut, aquest somriure que pensem que es donat sense res a canvi i enlloc d’això, rebem un moviment de cap, un altre somriure o senzillament, la bondat i la felicitat que s’anirà escampant. La donació o entrega més profunda: Aquell, SI, ho faré; ocuparé el meu temps per l’altre, pel fill/a d’algú que no conec i que… finalment, SI, coneixem al Pa- re. La entrega no la reconec si no ve des de l’Enamorament de l’altre, del proïsme, de Déu, de la creació, des d’aquesta etapa de la vida tan bonica en la que, tot i fent les mateixes coses, les fas des d’aquest estar enamorat i ho fas en més entrega, en més ganes, es multipliquen els dons, les capacitats,… Tampoc la puc reconèixer sense un Trencament, trencar en l’actitud d’aferrar-nos a les coses materials i als sentiments, als lligams que ens fan esclaus sense ser-ne conscient, al que Santa Teresa de Jesús li deia als “deudos”. I no la sé llegir tampoc sense la Generositat d’ambdues parts, ni des de l’Amor de qui ens regala els dons a repartir.

1- Bonica i complicada paraula ENTREGA, em sembla que no té propietari, potser UN, el que ens va donar la llibertat per poder entregar-nos a l’altre o entregar allò que se’ns ha donat. No sé mai, en aquesta relació de donació qui rep i qui dona.

3- Xe! Sembla molt interessant el que dius. Jo sóc molt jove i en el temps desitje entregar-me més, però ja he tingut alguna experiència que m’ha marcat. Jo crec que podem interpretar la paraula entrega de moltes maneres, però la pri- mera que em ve al cap quan la senc es que cadascú aporta les seues qualitats als demés. La meua experiència en l’en- trega va ser com a voluntari en l’acollida dels joves que van vindre a la nostra ciutat uns dies abans de la JMJ a Madrid. Per a mi va ser molt interessant poder comunicar-me amb ells sense saber parlar un idioma igual, també vaig entregar- me molt a poder-los ajudar aquells dies de l’acollida, aquesta experiència em va fer muntar molt l’autoestima i em va ajudar a pensar diferent.

Doncs jo fa uns dies em vaig documentar sobre aquesta paraula, ja que ha estat molt significativa en la meua vida. I vos ho explique: Segons el Diccionari, entrega significa, acte i efecte d’entregar. Per a mi l’entregar, no es tant el que fa referència a donar alguna cosa material, sinó de donar-se als altres. De lliurar a l’altre tot el millor que pots oferir. Quan vaig a Càritas, a més d’atendre de forma material a l’altra persona, sempre procure pensar en que la puc ajudar jo i només jo. De vegades això passa per l’escolta activa i sincera, altres vegades per aquell petit consell, altres vegades per l’oferiment d’un mocador, altres vegades…

O bé amb els iaios, vivint amb ells he descobert que significa “ser cuida’t”. Ells ens acollixen a mi i al meu germà entre- guen la seua vida per nosaltres, han forjat per a nosaltres una educació, uns valors, en definitiva, una entrega per fer- nos persones adultes. I ara, que ells necessiten que els cuidem, he d’entregar-los allò que m’han transmès. Atendre les seues demandes, estar amb ells, parlar de coses (que moltes vegades no interessen, però ells necessiten tenir-te prop, sentir-te prop), escoltar 1000 voltes la mateixa historieta de joventut, etc… Però fer tot això amb il·lusió, amb ganes.

1- Us heu fixat per a quan dóna això de l’entrega? Imagineu-vos, si tots ho posarem en pràctica!

 

EVANGELI

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 13, 22-30

En aquell temps, Jesús, fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li pregunta: – «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell contestà: – «Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us assegure que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, des de fora, començareu a tocar i direu: –”Senyor, obriu-nos.” Ell vos respondrà: –”No sé d’on sou.” Llavors, començareu a dir li: –”Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers.” Ell vos respondrà: – “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal.” Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres vos hauran tret fora. I vindrà la gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a tau- la en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers.»