Des dels Campanars 114



ÁNGELUS

V.- L’Àngel del Senyor anuncià a Maria   R.- I ella concebé per obra de l’Esperit Sant

V.- Sóc l’esclava del Senyor R.- Que es complesquen en mi les teues paraules

V.- El qui és la paraula es va fer home R.- I habità e ntre nosaltres

(Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén. )

V.- Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu. R.- Perquè siguem dignes de les promeses de Crist

INFONEU, SENYOR, LA VOSTRA GRÀCIA EN ELS NOSTRES CORS. I FEU QUE ELS QUI, PER L’ANUNCI DE L’ÀNGEL, HEM CONEGUT L’ENCARNACIÓ DE JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, SIGUEM CONDUÏTS, PER LA SEUA PASSIÓ I LA SEUA CREU, A LA GLÒRIA DE LA RESURRECCIÓ. PER CRIST, SENYOR NOSTRE.

SALM

R/ Instal·lareu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni.

Que s’alegren davant d’ell els justs, que no planguen res per celebrar el seu triomf. Canteu al Senyor, alabeu el seu nom, celebreu davant d’ell el seu triomf. R/

Déu és pare d’òrfens, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix. Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius i els enriqueix. R/

Senyor, vau fer caure una pluja abundant per refer els vostres camps esgotats; vau allotjar-hi la vostra família. Instal·làreu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni. R/

EVANGELI

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 14, 1.7-14

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: – «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et poses al primer lloc: si hi haguera un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: –”Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més bé, quan et conviden, vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: –”Amic, puja més amunt”. Llavors, seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè el qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.» Després, digué al qui l’havia convidat: – «Quan fas un dinar o un sopar, no hi crides els teus amics, ni els teus germans, ni els altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et con- vidarien, i ja tindries la recompensa. Més bé, quan faces una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justs.»