Des dels campanars 116




1.- Esquema del programa

V.- L’Àngel del Senyor anuncià a Maria   R.- I ella concebé per obra de l’Esperit Sant
V.- Sóc l’esclava del Senyor R.- Que es complesquen en mi les teues paraules
V.- El qui és la paraula es va fer home R.- I habità e ntre nosaltres

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb Vós; beneïda sou Vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. Santa Maria, Mare de Déu; pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

V.- Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu. R.- Perquè siguem dignes de les promeses de Crist
INFONEU, SENYOR, LA VOSTRA GRÀCIA EN ELS NOSTRES CORS. I FEU QUE ELS QUI, PER L’ANUNCI DE L’ÀNGEL, HEM CONEGUT L’ENCARNACIÓ DE JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, SIGUEM CONDUÏTS, PER LA SEUA PASSIÓ I LA SEUA CREU, A LA GLÒRIA DE LA RESURRECCIÓ. PER CRIST, SENYOR NOSTRE.

2.- Informacions parroquials

3.- Poesies

4 .– Salm i evangeli de la setmana

Alabad al Señor, que ensalza al pobre

Alabad, siervos del Señor, alabad el nombre del Señor.

Bendito sea el nombre del Señor, ahora y por siempre.

El Señor se eleva sobre todos los pueblos, su gloria sobre el cielo;

¿quién como el Señor Dios nuestro, que se eleva en su trono y se abaja para mirar al cielo y a la tierra?

Levanta del polvo al desvalido, alza de la basura al pobre,

para sentarlo con los príncipes, los príncipes de su pueblo.

5.- Entrevista En Josep Viñerta, Director

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc          16, 1-13

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: – «A un home ric, li van denunciar que el seu administrador  malversava els seus béns.  Ell el cridà i li digué: –”¿Que és això que sent dir de tu?  Dóna’m comptes de la teua administració: d’ara endavant, ja no podràs administrar els meus béns.”

L’administrador va pensar: –”¿Que podré fer, ara que el meu amo  em despatxa de l’administració?  Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer  per trobar qui em vullga a sa casa  quan perdré l’administració.”

I cridà, un per un, els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer, li digué: –”¿Quant deus al meu amo?”  Ell li contestà: –”Cent gerres d’oli.” Li digué –”Ací tens el teu rebut.  Seu de pressa i escriu-ne un que diga cinquanta.” A un altre, li digué: –”I tu ¿quant deus?” Li contestà: –”Cent sacs de blat.”

Li diu: –”Ací tens el teu rebut.  Escriu-ne un que diga vuitanta.”» I este administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: – “Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els hòmens de la seua classe, els hòmens del món són més prudents que els fills de la llum”.

I jo vos dic:  Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè, quan desaparega, trobeu qui us reba eternament a sa casa.» ]

– «L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóreu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, ¿qui us confiaria les riqueses vertaderes? Si no fóreu fidels en les riqueses que són d’un altre, ¿qui us confiaria les que, de dret, vos corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»