Des dels Campanars Nº140


– Esquema del programa/ 2.- Informacions parroquial /3.– Salm i evangeli de la setmana /  Entrevista als alumnes de 5é de Primària del Col·legi Parroquial “Sant Antoni Abat”:  Nadine Sanchis Dadi, Eduard Arándiga Nueda, Dani Diego Martínez

* Vós reina del cel, exulteu. Al·leluia * perquè qui vau merèixer  de portar. Al·leluia * ressuscità tal com va dir. Al·leluia.

*  Pregueu per tots nosaltres. Al·leluia

Oh Déu, vós ompliu el món d’alegria amb la resurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor. Per la intercessió de sa Mare, la Verge Maria, concediu-nos d’arribar al goig de la vida eterna. PjNS . Amén.

agenda parroquial

1.- Horaris de Missa Diari: PARRÒQUIA: Dilluns a les 8’00 h. i la resta de dies a les 19’30 h. CONVENT a les 18’45 h.

Els diumenges: CONVENT A LES 9’00 I PARROQUIA 10’30 i 12’00 en valencià i Ermita a les 13’00 h.

HORARI DEL DESPATX PARROQUIAL:

De dilluns a dijous de 17’30 h. a 19’15 h. Encarna Els dimecres i dijous a les 20’00 h. els sacerdots

CONFESSIONS: DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES des de les 18’00 h. fins 19’15 h.

* Els dijous de PASQUA a les 18’00 h . Exposició del Santíssim Sagrament demanant per la vocacions

ORACIÓ PARROQUIAL divendres a les 23’00 h.

* Comencem comunions – Col·legi Calixte III – Catequistes: Rosario Ferrer, Cristina Boronat, María López i Nieves Vallés.

* Este cap de semana Col·lecta extraordinaria – Obres

 ————————————————————————-

Sal 15,7-2a y 5. 7-8. 9-10. 11

 R/. Señor, me enseñarás el sendero de la vida.

Protégeme, Dios mío, que me refugio en ti;  yo digo al Señor: «Tú eres mi bien.»

El Señor es el lote de mi heredad y mi copa,  mi suerte está en tu mano.

Bendeciré al Señor que me aconseja;  hasta de noche me instruye internamente.

Tengo siempre presente al Señor,  con él a mi derecha no vacilaré.

Por eso se me alegra el corazón,  se gozan mis entrañas,

y mi carne descansa serena:  porque no me entregarás a la muerte  ni dejarás a tu fiel conocer la corrupción.

Me enseñarás el sendero de la vida,  me saciarás de gozo en tu presencia, de alegría perpetua a tu derecha.

——————————————

+ Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 24, 13-35

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els va aconseguir i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconegueren. Ell els preguntà: – «¿De què discutiu entre vosaltres caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: – «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿eres l’únic que no saps allò que hi ha passat?» Els preguntà: – «¿Què?» Li contestaren: – «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fóra condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això, ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esglaiat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist.»

Ell els digué: – «Sí que vos costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seua glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble on es dirigien i ell va fer com si seguira més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: – «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: – «¿No és veritat que els nostres cors s’abrasien dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?»

Llavors mateix, s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà, trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: – «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa. Paraula del Senyor.