Entrega de la Creu


Amb motiu de la celebració de l’entrega de la Creu, el nostre grup de catequesis de primer de confirmació ha estat tot un dissabte de convivència. Una convivència que tots els anys repetim, que cada any és diferent, i que enguany ha estat més que diferent, ha sigut una experiència enriquidora, segons la perspectiva dels jóvens que van assistir. Una convivència de reflexió i preparació per a que a l’endemà els nostres xics i xiques reberen la Creu, símbol important per als cristians.

El dissabte a les 9 del matí, estàvem tots els assistents a la porta de l’església preparats per a passar un dia d’unió i reflexió, amb la companyia de Déu, de les nostres creus particulars, i el regal de la natura que tenim al paratge canalí de “El Túnel”. El primer moment de reflexió i començament del dia el vam tenir amb una breu oració a la Capella de la Comunió, comandada per Mossèn Emili, enfocada a fer present a Déu a les nostres vides, i al dia que anàvem a emprendre junts.

La cançó “Yo no soy nada”, va ser el centre de les nostres reflexions en el moment de l’oració del matí, i en tots els altres moments de reflexió en grup. Després d’acabada l’oració, vam emprendre camí a “El Túnel”. La veritat que va ser un passeig agradable, per a fer els lligams entre jóvens i catequistes, més forts. A l’arribada a “El Túnel” , vam tenir l’esmorzar tots junts, compartint al mig les taules, allò que cadascú va voler aportar.Finalitzat el temps d’esmorzar, i després d’unes breus indicacions que ens va fer Amalia Tarín, coordinadora del grup, cada catequista amb els seus xics i xiques, va compartir uns moments de reflexions i intimitats, on vam poder traure a la llum les nostres creus, interiors i exteriors, per compartir-les, per fer-les nostres, i per arribar a la conclusió de que acceptant-les i fent-les nostres, i amb l’ajuda de Déu, son més lleugeres.

Cap al migdia rebérem la visita dels seminaristes que Canals va acollir el cap de setmana passat. Després de compartir el dinar arribà el moment de la tertúlia amb els xavals, sent una experiència inoblidable per a ells que escoltaren en persona l’experiència d’estos xics que un dia sentiren la cridada de Déu. Foren moltes les preguntes que es realitzaren i moltes les inquietuds que s’esposaren creant un ambient d’admiració mutu, fruit del misteri de l’amor de Déu.

A la tornada cap a l’església, tant els seminaristes com els xavals continuaren amb converses i rialles que serví per a fer més fort eixe lligam d’església jove i viva. Una vegada al temple es realitzaren les confessions, finalitzant així un dia de convivència i preparació per a l’entrega del símbol de la Creu que es realitzà el diumenge següent.

La celebració de l’entrega de la Creu als nostres confirmants de primer curs, fou molt emotiva ja que contaren amb el testimoni d’altres seminaristes que narraren com sentiren la cridada de Déu i com en son de feliços per haver respost a ella, quedant impactats pel que contàren xiquets de 12 anys fins a hòmens de 50. Un a un foren cridats tots aquells xics i xiques que pogueren assistir el dia d’abans a la convivència i reberen de mans d´ Amalia Tarín i Mossén Emili, la Creu símbol del cristians i d’una vivència de la que podran gaudir al llarg d’estos dos anys de formació.