Novena xerrada projecte geografia


Els alumnes de tercer d’ESO del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat de Canals, des del Departament d’Humanitats i més concretament l’àrea de Geografia estem treballant un projecte el lema del qual és

Volem canviar el món!

Com? des de l’educació – sensibilització – acció.

 El temari l’hem dividit en blocs. I cada bloc a banda del treball fet en classe deu possibilitar una o dues xerrades per part de persones enteses o protagonistes en la matèria. En el primer “La democràcia espanyola. Les institucions polítiques” vam contar amb la presència d’En Ricardo Cardona Mollá, alcalde de Canals, i de Na Mónica Montell Tormo, regidora de l’ajuntament de Canals per la coalició Compromís (Bloc).  En el segon “El medi ambient. Sostenibilitat” amb Na Clara Chorques Sanz,  llicenciada en Ciències ambientals i màster en Tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori, i En Jorge Arándiga López, membre fundador de l’associació mediambiental El Brot de Canals. En el tercer “Les migracions. La immigració a Espanya” amb En John Kennedy, un senyor anglès que ha triat Canals per a viure la seua jubilació i Na Dafina Zhiuvrova Grigorova, una senyora búlgara que ja fa sis anys viu entre nosaltres. I el quart, “El món: com és i es viu actualment” el va iniciar N’Heliodoro Moltó Belda, comercial d’exportació i Na Qing Yang, professora de xinés de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, els quals van dur a terme a l’hora dues xerrades: “Els països desenvolupats”, i “Xina: el país emergent”, i el va concloure el passat dimecres 22 de maig N’Antoni Sánchez Aguado, consultor i auditor de sistemes de gestió de qualitat, diplomat en Treball social, postgrau en Gerontologia social i màster en Cooperació al desenvolupament, parlant de “Els països subdesenvolupats”.

La integració mundial, la famosa globalització que és un dels grans temes actuals, contribueix al fet que el món siga cada vegada més homogeni, s’igualen els estils de vida, la cultura, els costums, les activitats d’oci… malgrat tot, és possible diferenciar al nostre planeta característiques físiques, socioeconòmiques, polítiques, històriques i culturals pròpies. Així es poden distingir al món varis conjunts geogràfics que són: Europa, Àfrica septentrional i subsahariana, Amèrica del nord i Amèrica central i del sud, Àsia del nord i central, occidental, meridional i oriental, Austràlia i Nova Zelanda i els Estats insulars del Pacífic. La globalització,  procés que ha creat un mercat únic en què tenen lloc moviments de persones, de mercaderies i de recursos i que permet l’intercanvi d’idees, de coneixements i d’informació, també segons moltes veus ha contribuït al fet que siga cada vegada més evident que eixes regions abans esmentades queden dividides en dos blocs ben diferenciats: les àrees centrals o països desenvolupats i les àrees perifèriques o països subdesenvolupats.

És per tant un assumpte molt actual i també recurrent  perquè les seues causes i conseqüències s’estudien en més d’un tema.

Aquesta xerrada va ser distinta. Havíem preparat preguntes com en totes les anteriors i pensàvem fer de periodistes com sempre. Però ja quan es va presentar Toni vam saber que la cosa aniria diferent. Toni duia preparats  diferents powers amb fotografies, gràfiques, estadístiques… barrejat tot això amb les preguntes que prèviament li havíem enviat per a que tinguera una idea de les nostres inquietuds. Així que en realitat estava contestant allò que ens interessava però de manera totalment diferent al que esperàvem i recolzant-ho visualment.

Que interessant!, quanta informació!, com és possible!, no pot ser!, quina barbaritat!, Per què?, Sí?… eren les expressions que més repetíem. Tanta informació estava donant-nos, tan interessant era, tant estàvem  ensenyant-nos que després de quasi dues hores quan el timbre del col·legi ens va avisar que la xerrada devia acabar li vam demanar per favor que continuara, vam demanar pròrroga!

Quan el dia següent vam comentar en classe la xerrada vam escriure en un full no els temes o el resum de la mateixa sinó frases-idees que ens van fer reflexionar, ens van sorprendre,  ens van agradar o amb les quals ens vam sentir identificats. Destaquem:

  • “Aquells que estan prou bojos com per pensar que poden canviar el món, són els que realment ho fan”.
  • “Viu senzillament perquè altres puguen viure”
  • Tots som iguals. Així ens ho diu la Declaració dels Drets Humans. Per què les desigualtats són tan grans i cada vegada més? La història, les circumstàncies en un precís moment… o són els interessos els que les mantenen i tal vegada fomenten?
  • Podem:

o     consumir diferent,

o     informar-nos diferent,

o     finançar-nos diferent.

  • Es poden canviar moltes coses, es pot aconseguir allò que un es proposa. En cada cosa que fem podem col·laborar en la transformació del món. I més si sumen l’acció de tots.
  • Tot es pot canviar, però… es vol? Vam comentar la campanya del 24 de maig (justament dos dies després) que consistirà en posar-se una peça de roba del revés  per a demostrar que el món actual no ens agrada,  que es pot canviar, que a tot se li por donar la volta … amb voluntat i sense parar d’actuar.
  • Moltes coses no són necessàries. I si comencem a viure diferent? I si comencem a consumir racionalment? I si amb dues samarretes tinc prou, perquè me’n compre sis?
  • Nosaltres podem canviar el món perquè nosaltres ens ho creguem.
  • La realitat actual espanyola ens diu que no estem tan lluny del subdesenvolupament. Segons xifres i dades acomplim certs requisits per a no ser desenvolupats.
  • Desenvolupament és sinònim de felicitat?
  • Viure en un país subdesenvolupat no significa viure molt mal necessàriament. És viure moltes vegades d’una altra manera. No és una vida tan materialista, és una vida més en comunitat. La gent d’allà, pot ser, no necessite el que nosaltres creguem necessitar per a ser feliços. Però el que està clar és que en alguns llocs la gent continua morint de fam i inclús de part. Per això no devem oblidar  que “si omplim la panxa després podrem omplir el servei.”
  • Com funcionen les grans empreses monopolístiques multinacionals, els seus objectius i la seua manera de treballar: està bé? Les estadístiques mostrades ens van sorprendre un munt, semblaven increïbles. Arran d’açò ens vam assabentar de què és el comerç just i com funciona.
  • Devem ajudar però si ho fem de manera racional millor. No per enviar més coses, i sobretot les que ens sobren o no usem, ajudem més. El que s’ha de procurar es ajudar a desenvolupar-se des d’ells mateix. Si els enviem objectes que ells poden fabricar o comercialitzar els perjudiquem més perquè aleshores el seu procés productiu i de comercialització s’estanca o no existeix. L’ajuda més important i necessària encara que sone malament és els diners mitjançant els quals es pot posar en marxa la producció. I per això existeixen les auditories a les ONGs i als organismes que treballen en aquesta qüestió, per evitar el  el frau i la corrupció.
  • Les guerres i els conflictes armats sempre tenen el mateix perquè, els diners i el poder; encara que s’emmascaren darrere d’altres raons. Com exemple el tema de la tantalita que és un mineral utilitzat en quasi la totalitat de dispositius electrònics.
  • La informació, la vertadera, la real, no arriba a la opinió pública, està manipulada. Per això és tan important estar format i saber… ens manipularan menys i sabrem com lluitar millor contra les injustícies… i tal vegada podrem canviar el món!

Abans de començar la nostra companya Elena Ferrero Vila li va explicar el projecte i li va agrair la seua col·laboració i una vegada acabada la xerrada Ana López Alcover amb l’ajuda d’un powerpoint li va ensenyar com i en què havia consistit el treball previ, i Evelina Zhiukova Hadzhieva li va fer entrega en nom del Col·legi d’un obsequi reinterant-li les gràcies per vindre, per aclarir-nos dubtes, per escoltar-nos i per oferir-nos la seua visió, col·laboració i valuós temps.

Per finalitzar li vam preguntar si compartia el nostre lema, és a dir, si creia que nosaltres com a futur que som podrem canviar el món mitjançant l’educació – sensibilització – acció. I ens van contestar… “I jo també. Nosaltres podem canviar el món perquè nosaltres ens ho creguem.”

Toni, saps on estem i que el Col·legi és ta casa. Gràcies per tot.

A mesura que avancem en el nostre projecte gaudim més i som conscients de tot el que estem aprenent d’una manera totalment diferent, sense exàmens, sense nervis, amb tranquil·litat, il·lusió, expectació. En cada xerrada tot un món se’ns obri; és un luxe escoltar persones que viuen dia a dia o han viscut tot allò que nosaltres prèviament hem treballat i estudiat, i que per tant ens ajuden a situar-ho correctament en el seu context i realitat.

Abans d’anar-se’n ens va dir que devíem valorar aquesta manera de treballar i les possibilitats que ens dóna ara i de cara al futur, que havia estat molt a gust entre nosaltres, i que ens agraïa la sensació que tenia al poder ser escoltat per gent de la nostra edat que serà la que canvie el món!