Sisena xerrada projecte geografia


Els alumnes de tercer d’ESO del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat de Canals, des del Departament d’Humanitats i més concretament l’àrea de Geografia estem treballant un projecte el lema del qual és

Volem canviar el món!

Com? des de l’educació – sensibilització – acció.

El temari l’hem dividit en blocs. I cada bloc a banda del treball fet en classe deu possibilitar una o dues xerrades per part de persones enteses o protagonistes en la matèria. En el primer “La democràcia espanyola. Les institucions polítiques” vam contar amb la presència d’En Ricardo Cardona Mollá, alcalde de Canals, i de Na Mónica Montell Tormo, regidora de l’ajuntament de Canals per la coalició Compromís (Bloc).  En el segon “El medi ambient. Sostenibilitat” amb Na Clara Chorques Sanz,  llicenciada en Ciències ambientals i màster en Tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori, i En Jorge Arándiga López, membre fundador de l’associació mediambiental El Brot de Canals. I el tercer “Les migracions. La immigració a Espanya” el va iniciar En John Kennedy, un senyor anglès que ha triat Canals per a viure la seua jubilació i el va concloure el passat 25 d’abril Na Dafina Zhiuvrova Grigorova, una senyora búlgara que ja fa sis anys viu entre nosaltres.

La globalització i la desigualtat han intensificat els moviments migratoris. Des de ja fa anys Espanya que no devem oblidar ha sigut sempre un país emigrador, s’ha convertit en un país d’acollida d’immigrants. Ens arriben dos tipus d’immigrants clarament diferenciats en tot, en ells mateix, qui són, a què vénen i com s’acoblen i són rebuts. Uns decideixen deixar sa casa i els seus per millorar les condicions de vida (procedeixen sobretot d’Iberoamèrica, nord d’Àfrica i Europa central i oriental), i altres, originaris sobretot de països desenvolupats del nord d’Europa, ho fan per jubilar-se i s’instal·len majoritàriament al nostre arc mediterrani. Doncs bé el que està més clar que l’aigua és que si ja són ben distints en tots els aspectes, el nostre comportament davant d’ells generalment també. I eixe és un dels temes que amb el nostre projecte d’educació – sensibilització i acció volem canviar. Tothom siguem iguals pel fet de ser persones, això també ho hem aprés estudiant la Declaració dels Drets Humans que inclou els principis bàsics en els quals se sustenten els drets de la llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminació i per tant són universals, inalienables i innegociables. I  tot ésser humà els ha de reclamar si no els té.

És per tant un assumpte molt actual i també recurrent  perquè les seues causes i conseqüències s’estudien en més d’un tema.

Aquesta “roda de premsa” va dur el mateix esquema que l’anterior (la d’En John Kennedy) i quasi les mateixes preguntes perquè els dos ací són immigrants. L’objectiu estava clar, anàvem a poder comparar dues realitats diferents, dues raons que duen a abandonar casa i família, dues maneres d’acoblament i de rebuda, en definitiva dos perquès de tot.

Na Dafina Zhiuvrova ens sorprenia constantment amb el que ens contava i la manera com ho feia. En molts aspectes va coincidir amb En John Kennedy sobretot en el de la gent. També ella ressalta la nostra manera de ser, la nostra capacitat i ganes d’ajudar als demés.

Va parlar de com es viu a Bulgària, de la situació actual, de la seua pena al comprovar la progressiva despoblació que pateix i el sentiment de que tal vegada d’ací unes generacions Bulgària puga desaparèixer pels no naixements i la immigració; de com se’ns veu allí als espanyols, del què es pensa de nosaltres, dels tòpics, costums… I nosaltres, Canals i Espanya.

També va ser molt interessant la comparació entre els dos sistemes educatius. A Bulgària per exemple l’ensenyança obligatòria comença als set anys i acaba als divuit i tothom sap parlar anglès, apart del búlgar, sent també un idioma obligatori l’alemany. Ens vam riure quan ens va contar que al decidir vindre a Espanya creia no anava a tindre cap problema en l’idioma, pensava “- si jo sé anglès, no necessitaré aprendre l’espanyol, i més si he decidit anar a la zona turística d’Alacant… dons bé, quin desencís més gran, ací no parlava ningú anglès i vaig haver d’aprendre l’espanyol a la carrera”. Les classes sembla són més reduïdes en nombre d’alumnes i en la secundària són els alumnes els que es mouen per a donar les assignatures als diferents departaments, és a dir, no tenen aula fixa. Nosaltres anàvem explicant-li com funciona el nostre sistema i així comparàvem contínuament. Però una cosa ens afecta per igual i per desgràcia als dos països: els retalls en educació… quina pena i quin desastre!

Quan el dia següent vam comentar en classe la xerrada vam escriure en un full no els temes o el resum de la mateixa sinó frases-idees que no contestant directament cap pregunta ens van fer reflexionar o simplement ens van agradar o amb les quals ens vam sentir identificats (a molts també ens passa o ho sentim així). Destaquem:

  • Comparteix la frase que va dir Hemingway “- No entenc com a Espanya la gent és intel·ligent i al mateix temps feliç”.
  • Sa mare li va dir un dia quan estava en l’edat més rebel: “- No oblides mai que la vertadera llibertat és la responsabilitat”.
  • “Si no t’agrada treballar en una cosa, fes-ho en una altra. Intenta fer sempre el que t’agrada perquè així ho faràs sempre millor”.
  • “La unió fa la força. Junts som més forts” Ens va recordar que així tenim més possibilitats de fer el que volem… canviar el món!
  • “És importantíssim saber idiomes, quants més millor, però l’anglès… imprescindible”.
  • “Parlar és necessari, escoltar una art”.
  • “No hem de tenir por, però sí un xicotet percentatge per evitar…”
  • “Viatjar ensenya”. “Si no coneixes no pots parlar realment”.
  • “La diversitat només té coses bones, la millor, l’enriquiment de tots; ja se sap l’enriquiment de què.
  • “Els estudis i la formació… necessaris”.
  • “Hem d’escoltar sempre el nostre cor… ell parla i sap fer-ho i a més sap com fer-se entendre’s”.
  • “La vida s’ha de veure i viure sempre en positiu; hem de ser feliços”.

Abans de començar la nostra companya Evelina Zhiukova Hadzhieva li va explicar el projecte i li va agrair la seua col·laboració i com és búlgara li ho va dir en búlgar la qual cosa va resultar ja emotiva. Quan la nostra curiositat va quedar satisfeta i les preguntes plantejades contestades i a més en un ambient còmode i relaxat, un altre company Joaquim Eraus Mollá amb l’ajuda d’un powerpoint li va explicar com i en què havia consistit el treball previ, i Josep Pérez Fayos li va fer entrega en nom del Col·legi d’un obsequi reinterant-li les gràcies per vindre, per aclarir-nos dubtes, per escoltar-nos i per oferir-nos la seua visió, col·laboració i valuós temps.

Per finalitzar li vam preguntar si compartia el nostre lema, és a dir, si creia que nosaltres com a futur que som podrem canviar el món mitjançant l’educació – sensibilització – acció. I ens va contestar… “Sí, per descomptat, la suma de cadascuna de les vostres accions, per xicotetes que siguen, poden canviar el món i més si és això el que voleu”.

Dafina, saps on estem i que el Col·legi ara ja és ta casa. Gràcies per tot.

Na Dafina Zhivrova ens ha agradat moltíssim. Només entrar en classe ens vam assabentar que anàvem a passar-ho bé; enseguida va començar a parlar i es va mostrar sembla com és, simpàtica, agradable, serena… molt propera.

Abans d’anar-se’n ens va dir que havia gaudit un munt amb nosaltres, que no s’esperava que l’experiència li agradara tant i que li havia sorprès el nostre comportament i interès perquè escoltava tantes coses sobre el món acadèmic i les actituds dels alumnes que les que havia viscut amb nosaltres no tenien res a veure; també com En John Kennedy va destacar la seua sorpresa perquè gent de la nostra edat escoltara i l’interessara el que poguera dir una persona major.