Setena-huitena xerrada projecte geografia


Els alumnes de tercer d’ESO del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat de Canals, des del Departament d’Humanitats i més concretament l’àrea de Geografia estem treballant un projecte el lema del qual és

Volem canviar el món!

Com? des de l’educació – sensibilització – acció.

 El temari l’hem dividit en blocs. I cada bloc a banda del treball fet en classe deu possibilitar una o dues xerrades per part de persones enteses o protagonistes en la matèria. En el primer “La democràcia espanyola. Les institucions polítiques” vam contar amb la presència d’En Ricardo Cardona Mollá, alcalde de Canals, i de Na Mónica Montell Tormo, regidora de l’ajuntament de Canals per la coalició Compromís (Bloc).  En el segon “El medi ambient. Sostenibilitat” amb Na Clara Chorques Sanz,  llicenciada en Ciències ambientals i màster en Tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori, i En Jorge Arándiga López, membre fundador de l’associació mediambiental El Brot de Canals. En el tercer “Les migracions. La immigració a Espanya” amb En John Kennedy, un senyor anglès que ha triat Canals per a viure la seua jubilació i Na Dafina Zhiuvrova Grigorova, una senyora búlgara que ja fa sis anys viu entre nosaltres. I el quart, “El món: com és i es viu actualment” el va iniciar el passat dimecres 15 de maig N’Heliodoro Moltó Belda, comercial d’exportació i Na Qing Yang (Lory), professora de xinés de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, els quals van dur a terme a l’hora dues xerrades: “Els països desenvolupats”, i “Xina: el país emergent”.

La integració mundial, la famosa globalització que és un dels grans temes actuals, contribueix al fet que el món siga cada vegada més homogeni, s’igualen els estils de vida, la cultura, els costums, les activitats d’oci… malgrat tot, és possible diferenciar al nostre planeta característiques físiques, socioeconòmiques, polítiques, històriques i culturals pròpies. Així es poden distingir al món varis conjunts geogràfics que són: Europa, Àfrica septentrional i subsahariana, Amèrica del nord i Amèrica central i del sud, Àsia del nord i central, occidental, meridional i oriental, Austràlia i Nova Zelanda i els Estats insulars del Pacífic. La globalització,  procés que ha creat un mercat únic en què tenen lloc moviments de persones, de mercaderies i de recursos i que permet l’intercanvi d’idees, de coneixements i d’informació, també segons moltes veus ha contribuït al fet que siga cada vegada més evident que eixes regions abans esmentades queden dividides en dos blocs ben diferenciats: les àrees centrals o països desenvolupats i les àrees perifèriques o països subdesenvolupats.

És per tant un assumpte molt actual i també recurrent  perquè les seues causes i conseqüències s’estudien en més d’un tema.

Aquesta “roda de premsa” ha sigut diferent per varis motius. A l’hora dues persones han dut a cap conjuntament dues xerrades, i per tant dos temaris diferents, però directament relacionats, s’han pogut veure a l’uníson i des de distintes perspectives.

Després de tot el que ens van dir encara esperem amb més curiositat, si cap, la pròxima xerrada que versarà sobre els països subdesenvolupats perquè creguem que aleshores tindrem una visió global del món i de la seua realitat i això ens possibilitarà a més de saber, comparar i tal vegada començar a valorar i per què no, pensar, “jutjar” i fer-nos les nostres primeres grans preguntes i reflexions.

També va ser diferent per la forma de dur-la endavant. Les preguntes les fèiem nosaltres però de vegades eren contestades per un o pels dos convidats, no sabíem bé qui i com anaven a fer-ho i això encara captava més la nostra atenció. I inclús la seua resposta podia ser una pregunta que devíem respondre i tampoc sabíem a qui aniria adreçada. Estàvem expectants!

I per si no era prou això, va ser un exemple d’educació trilingüe claríssim. Igual parlàvem i ens contestàvem en valencià que en castellà que en anglès, i a més sense cap tipus d’ordre ni de previsió la qual cosa ens va encantar i ens va servir per adonar-nos de que sí que podem, podem parlar i entendre bé l’anglès!

Vam intentar en el treball previ a la xerrada organitzar en apartats temàtics totes les qüestions que ens preocupaven o que més interés ens suscitaven. Ens van resultar els següents:

  • Vocabulari – opinió personal: corrupció, emigració-immigració, atur, globalització, crisi, influència nord-americana…
  • Viatjar suposa coneixements, experiències… enriquiment.
  • Espanya vista des de fora. Els espanyols… què es pensa de nosaltres?
  • Diferents tradicions, costums, cultures… gastronomia, supersticions…
  • Diferents maneres de viure.
  • China.
  • Comparació China – Espanya.
  • Tòpics xinesos. Tòpics espanyols. Ací, allà i arreu del món.
  • Els idiomes. L’anglès. El xinés.
  • Anècdotes.
  • Curiositats personals: per què dels seus estudis i treball, inquietuds, com influeix el seu treball en la seua manera de viure, de ser, pensar…

Abans de començar la nostra companya Elena Ferrero Vila els va explicar el projecte i els va agrair la seua col·laboració. I passades dues hores quan la nostra curiositat va quedar satisfeta i les preguntes plantejades contestades, Lucía Cardona Plaza amb l’ajuda d’un powerpoint els va ensenyar com i en què havia consistit el treball previ, i Conxa Alzamora Cuenca els va fer entrega en nom del Col·legi d’un obsequi reinterant-los les gràcies per vindre, per aclarir-nos dubtes, per escoltar-nos i per oferir-nos la seua visió, col·laboració i valuós temps.

Per finalitzar els vam preguntar si compartien el nostre lema, és a dir, si creien que nosaltres com a futur que som podrem canviar el món mitjançant l’educació – sensibilització – acció. I ens van contestar… “Sí, ànim”.

Helio i Lory, sabeu on estem i que el Col·legi ara ja és la vostra casa. Gràcies per tot.

A mesura que avancem en el nostre projecte gaudim més i som conscients de tot el que estem aprenent d’una manera totalment diferent, sense exàmens, sense nervis, amb tranquil·litat, il·lusió, expectació. En cada xerrada tot un món se’ns obri; és un luxe escoltar persones que viuen dia a dia o han viscut tot allò que nosaltres prèviament hem treballat i estudiat, i que per tant ens ajuden a situar-ho correctament en el seu context i realitat.

Abans d’anar-se’n ens van dir que havien estat molt a gust entre nosaltres, que no dubtaren en tornar a cridar-los quan volguerem, que l’experiència els havia agradat molt i que érem uns alumnes espectaculars, destacant la nostra actitud i interés per saber. Na Lory va insistir en la sort que tenim de poder dur endavant un projecte com aquest, el nostre pojecte.